
​Jan López,
estudiant
Altres pà gines web fetes per nosaltres
Catalunya es troba al nord-est de la penÃnsula Ibèrica, al nord hi ha França i Andorra, al sud La comunitat Valenciana, a l'oest La comunitat d'Aragó i a l'est el mar Mediterrani.
Les unitats de relleu de Catalunya. Les Terres del nord
Les grans unitats del relleu catalÃ
Es pot considerar que a Catalunya hi han 4 grans zones muntanyoses, el pirineu, la Serralada Transversal, la depressió Central i el Sistema Mediterrani. I, l'altitud pot variar dels 200 als 1000m damunt del nivell del mar.
El Pirineu
Està situat al nord de Catalunya i la PenÃnsula Ibèrica, va des de l'Oceà Atlà ntic(Mar Cantà bric) fins al Mediterrani.
A Catalunya hi han 230Km dels 435Km que fa de llargada, i es poden dividir en dues subunitats.
-
Pirineu Axial, és l'eix principal. Muntanyes grans i escarpades, cims per sobre dels 3000m(Pica d'Estats 3143m).
-
Prepirineu, és un conjunt de serres paral·leles situades al sud del Pirineu Axial, són muntanyes o pics una mica més baixos(Pedraforca 2497m) També hi ha la Serra del Cadà o la del Montsec(pel mig passa un riu i una paret és Catalunya i l'altra és l'Aragó, creant el Congost del Montrebei).
La serralada Transversal
Enllaça el Pirineu amb la serralada Prelitoral i separa el pla de l'Empordà de la depressió Central(Puigsacalm 1525m).
El relleu del centre, el sud i el litoral de Catalunya
La depressió Central
És una zona molt gran i extensa, delimitada per el Prepirineu, la serralada Transversal i la serralada Prelitoral.
No és una extensió de terreny totalment pla, però no té alçades que s'apropin, ni de lluny, a les altes muntanyes que l'envolten.
Podem trobar turons, valls, planes i altiplans, i s'hi concentren la major part dels conreus de Catalunya, podem dividir-la en,
-
El pla de Lleida i el pla d'Urgell, a l'oest
-
L'altiplà de la Segarra i el del Solsonès, al centre.
-
La plana de Vic i el pla del Bages, a l'est.
El sistema Mediterrani
Està format per les serralades Prelitoral i Litoral, estan paral·leles a la costa
-
La serralada Prelitoral, va des de les muntanyes de les Guilleries fins als ports de Beseit. Serra de Prades, serra del Montsant, Montserrat i el Montseny(Turó de l'home, 1706m) .
-
La serralada litoral, Va des de les Gavarres fins a la serra del Montsià , es troba molt a prop del mar. Són el massÃs del Garraf, serra de Collserola i el Montnegre.
-
La depressió Prelitoral, és una plana allargada que separa la serralada Prelitoral de la Litoral.
-
Les planes litorals, Extensions sense desnivells importants, molt a prop de la costa. delta de l'Ebre, Camp de Tarragona, Maresme i el pla de l'Empordà .
Les costes
Té una llargada d'uns 550km, amb trams de costa alta i baixa.
-
A la part nord, trobem les més abruptes amb penyasegats(costa alta), destaquen en el relleu el Cap de Creus, cap de Begur, el golf de Roses i les illes Medes(Costa Brava).
-
Al sud, les platges són més extenses i de sorra fina, pròpies de costa baixa, destaquen el cap de Salou i el golf de Sant Jordi.
-
També podem veure els deltes dels rius, Ter, Tordera, Llobregat, Besòs i l'Ebre. que és el més extens.
Els rius de Catalunya
Com són els rius catalans
Són força desiguals pel que fa al curs(recorregut per on van), cabal(quantitat d'aigua que porten) i el règim(variació del cabal del riu segons la temporada).
L'Ebre, que neix fora de Catalunya, i els rius dels Pirineus són els més llargs i cabalosos. La resta són més curts i el seu cabal es molt irregular(poden portar molta aigua o estar "secs").
Tots desemboquen al Mediterrani o són afluents d'altres rius, menys la Garona que desemboca a l'oceà Atlà ntic.
Factors que influeixen en els rius
-
La influència del relleu, el relleu influeix en la longitud dels rius i en la velocitat de les aigües.
-
La influència del clima, el clima influeix en el cabal i el règim dels rius, són molt més regulars els que estan en zones plujoses, els que estan en la zona mediterrà nia, són més irregulars, poden tenir grans crescudes per pluges torrencials(tardor i primavera) o poc cabal durant l'estiu.
Els rius i el territori
Xarxes fluvials(rius, afluents i corrents d'aigua d'una zona o territori) a Catalunya,
-
Xarxa de l'Ebre, És el riu Ebre,neix a Cantabria i desemboca al mar Mediterrani formant un gran delta, i els seus afluents, Segre(té 3 afluents, la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana i la Valira), tots nascuts als Pirineus.
-
Xarxa Pirineu-Mediterrani, rius nascuts al Pirineu i que desemboquen al Mediterrani, Ter, Llobregat, Fluvià , Muga.
-
Xarxa mediterrà nia, rius nascuts a la serralada Prelitoral i desemboquen al Mediterrani, Tordera, Besòs, Foix, FrancolÃ.
Llacs, embassaments i canals de Catalunya
Les aigües superficials són la dels rius, llacs, embassaments i mar. Sota terra hi han els aqüÃfers o aigües subterrà nies, aigua obtinguda de la pluja.
Els Llacs i els aiguamolls
Els llacs són acumulacions naturals d'aigua en una depressió del terreny, al Pirineu, hi han llacs petits, que es formen amb l'aigua de la neu de les glaceres,(llacs glacials). El llac més gran és l'estany de Banyoles.
En algunes zones planes a prop de la costa trobem maresmes o aiguamolls(Empordà ), terreny inundat per aigua de mar.
Els embassaments i els canals
Els embassaments o pantans, són llacs artificials, es construeix una presa(paret) al mig-alt d'un riu, retenint l'aigua i aprofitant-la quan faci falta, els més coneguts són, Rialb(Segre), Susqueda(Ter).
Els canals són "carrers" que es fan sortint dels rius, i aixà utilitzar aquest aigua per a regar els camps, el més conegut és el canal d'Urgell.
L'aprofitament de les aigües
L'aigua dels embassaments la utilitzem per consum propi, per regar, activitats esportives...i ens serveix per veure la despessa d'aigua que fem i conscienciar-nos de que no s'ha de malbaratar.

