Els caràcters sexuals

 

Què són?

 

Són les diferències físiques que hi ha entre homes i dones,

• Caràcters sexuals primaris, són els òrgans reproductors.

• Caràcters sexuals secundaris, Són les característiques físiques que diferencien als homes de les dones, el pèl del cos, el to de la veu, desenvolupament del pit....

 

La pubertat

 

És l'etapa en que madura l'aparell reproductor. Comença per la creació d'unes hormones  a la hipòfisi que arriben als òrgans sexuals i aquests creen les hormones sexuals que fan que es desenvolupin els caràcters sexuals secundaris. És notarà, primer de tot per l'aparició de pèl al pubis i les aixelles, i desprès es notaran la resta de caràcters sexuals secundaris.

Les noies comencen a desenvolupar-se a partir dels 11 anys, els nois a partir dels 13 anys, també comencen a desenvolupar la personalitat i a decidir per ells mateixos.

 

L'aparell reproductor femení

 

Està format per els òrgans genitals.

• Ovaris, creen les cèl·lules sexuals femenines, els òvuls, i les hormones sexuals.

• Trompes de Fal·lopi, comuniquen els ovaris amb l'úter.

• Úter, és un òrgan buit en que és desenvolupa el futur bebè durant l'embaràs.

• Vagina, comunica l'úter amb l'exterior.

• Vulva, és la part exterior de l'aparell reproductor. Està formada per els llavis, dos plecs de pell, que protegeixen l'orifici de la vagina. També hi ha l'orifici de la uretra per on s'expulsa l'orina.

 

L'aparell reproductor masculí

 

Està format per els òrgans genitals.

• Testicles, creen les cèl·lules sexuals masculines, els espermatozoides, i les hormones sexuals.

• Conductes deferents, Transporten els espermatozoides fins a la uretra.

• Uretra, Fa fora del cos els espermatozoides, també expulsa l'orina.

• Glàndules, Són les vesícules seminals i la pròstata, fabriquen el líquid que alimenta i transporta els espermatozoides.

• Escrot, bossa de teixit que protegeix els testicles.

• Penis, òrgan al voltant de la uretra.

 

La fecundació

 

Les cèl·lules sexuals femenines

 

Els òvuls són les cèl·lules sexuals femenines. Són unes cèl·lules més grosses que els espermatozoides, tenen una forma arrodonida.
Els ovaris són els òrgans que produeixen els òvuls.  Els ovaris produeixen normalment un òvul per mes(28 dies).
La producció d'un òvul rep el nom d'ovulació. Les ovulacions comencen aproximadament entre els 11 i els 13 anys i s'acaben més o menys als 45-50 anys(menopausa).
Els òvuls que cauen dels ovaris són recollits per les trompes de Fal·lopi, que els condueixen fins a l'úter. L'òvul mor i és expulsat a l'exterior juntament amb una certa quantitat de sang. Aquesta pèrdua de sang rep el nom de menstruació o regla. Normalment, cada mes un dels dos ovaris desprèn un òvul.

Les cèl·lules sexuals masculines

 

Els espermatozoides són les cèl·lules sexuals masculines. Són unes cèl·lules molt petites que es formen d'una manera continuada i en grans quantitats als testicles.
Si observem els espermatozoides al microscopi, hi distingim bàsicament dues parts:
- El cap, que és la cèl·lula reproductora pròpiament dita.
- La cua, que és l'òrgan locomotor amb què l'espermatozoide s'impulsa fins a arribar al lloc de l'aparell reproductor femení on hi ha l'òvul.
Entre els 13 i els 14 anys, els testicles comencen a produir espermatozoides contínuament.

Els espermatozoides van units a un líquid anomenat semen, que serveix de transport i aliment als espermatozoides, l'expulsió dels semen, a través de la uretra, s'anomena ejaculació.

 

La fecundació

 

 

La fecundació es produeix quan s'uneixen un òvul i un espermatozoide.
Perquè l'òvul i l'espermatozoide es trobin, cal que hi hagi una unió sexual o aparellament. Un cop en el cos de la dona, els espermatozoides pugen cap a l'úter i entren a les trompes de Fal·lopi.

La fecundació es produeix a l'interior de les trompes de Fal·lopi.
Si en el moment que els espermatozoides es troben a les les trompes de Fal·lopi hi ha un òvul, aquests l'envolten fins que un d'ells aconsegueix introduir-se dins. En aquest moment es produeix la fecundació.

Una vegada l'òvul ha estat fecundat, baixa fins a l'úter i s'adhereix a les seves parets; allà es desenvoluparà, es dividirà en cèl·lules noves i es formarà l'embrió.

 

L'embaràs i el part

 

 

El desenvolupament de l'embrió

L'embrió es troba en una bossa, que conté un líquid amniòtic que el protegeix dels cops i el manté calent. El fetus està unit a la mare pel cordó umbilical(que arriba a la placenta, un òrgan que s'ha creat per protegir l'embrió). A través del cordó umbilical rep oxigen i aliments.

Durant els tres primers mesos d’embaràs es comencen a formar els òrgans del nou ésser, sobretot els del cap.

Desenvolupament del fetus

A partir del tercer mes, el fetus(ja no es considera un embrió) ja té formats el cap, les extremitats i els òrgans interns(menys els pulmons).

Sobre els 9 mesos el fetus ha crescut i madurat molt(uns 50cm i pesarà uns 3300gr) i està perparat per sortir al exterior(nèixer)

L'embaràs

 

Durant la gestació la dona experimenta uns canvis:

Primer trimestre: desapareix la menstruació i guanya pes. Els pits es comencen a inflar.
Segon trimestre: ja es nota la panxa i el cor va més rapid per bombejar més sang.
Tercer trimestre: sent cansament i unes petites contraccions de l’úter que anuncien que s’acosta el naixement.

Durant l'embaràs és molt recomanable no consumir tabac, alcoho ...

El part
El part és el moment final de la reproducció, és quan el fetus surt a l'exterior per la vagina de la mare(ens avisarà al trencar-se la bossa que té el líquid amniòtic, això es diu trencar aigues). La vagina s'eixampla, es dilata, i els músculs de la paret de l'úter van empenyent el nadó cap a l'exterior. Primer surt el cap, després la resta del cos i finalment la placenta (deslliurament).  Per últim, cal tallar el cordó umbilical que encara hi ha entre el nen i la placenta. En tallar-lo, ens queda un senyal a la panxa que és el llombrígol o melic.

 

La lactància

 

Els primers mesos de vida, el nadó, s'alimenta de llet, aquest periode és diu lactància.

Normalment, la llet es  produeix als pits de la mare, la llet materna és molt bona per a l'alimentació del nadó i a més té moltes defenses contra malalties.

També hi ha llet artificial, de vaca modificada o preparada per que la puguin pendre els nadons.